El concepte d´educació està vinculat a la societat com un mitjà de progrés de la propia societat, i és justament aquest el motiu que obliga a que la educació s´anticipe als canvis socials per conduir-los cap a un futur profitós per a ixa societat. La educació no deu anar darrere de les tendències i canvis que la societat experimenta.
La incorporació d´eines TIC a l´ensenyament és sense cap dubte una realitat, tant si volem com si no, la societat que ens envolta es mou rapidament en un canvi continu i vertiginós. Els conceptes d´analfabetisme digital, posible supremacia dels alumnes front als docents en l´us d´eines digitals, desigualtat social per les condicions externes als centres que tenen a vorer amb la disponibilitat, o no, dels mitjans o infraestructures necesaries, etc., son una realitat.
El problema principal és que la incorporació d´aquestes eines ha estat primer a la societat i després a l´ensenyament, agreujat per la rapidesa en que s´ha produit i la falta de regulació legal, provocant que les concequències que patixen les comunitats educatives i la societat no beneficien el procés educatiu.